Un dels cinemes oberts a la zona nord del Barri Xino després de la Guerra Civil. Estava situat per sota del carrer Hospital dins l'illa delimitada pels carrers Sant Rafael, Sant Josep Oriol, Robador i Sadurní amb entrada per aquests dos últims.
El nom del cinema pretenia recuperar el de la Sala Argentina, rebatejat després Florida, que hi hagué molt aprop entre 1920 i 1938.
Aquest nou cinema Argentina era una sala poc agraïda i modesta, amb un aforament inicial per a 500 espectadors que arribaria fins a les 767 localitats. Es caracteritzava per la seva sordidesa. La seva clientela habitual barrejava gent honesta i treballadora del barri amb altra de molt baixa condició, integrada per clients i proxenetes del comerç de la prostitució de la zona del carrer Robador i delinqüents habituals que freqüentaven el barri.
El nom del cinema pretenia recuperar el de la Sala Argentina, rebatejat després Florida, que hi hagué molt aprop entre 1920 i 1938.
Aquest nou cinema Argentina era una sala poc agraïda i modesta, amb un aforament inicial per a 500 espectadors que arribaria fins a les 767 localitats. Es caracteritzava per la seva sordidesa. La seva clientela habitual barrejava gent honesta i treballadora del barri amb altra de molt baixa condició, integrada per clients i proxenetes del comerç de la prostitució de la zona del carrer Robador i delinqüents habituals que freqüentaven el barri.
Paco Villar, que ha investigat a fons els racons del Barri Xino, apunta diverses anècdotes curioses sobre aquest cinema i comenta que, bàsicament, la gent hi anava a dormir i els noctàmbuls hi passaven pràcticament tot el dia. El so dels roncs formava part de l'ambient de la sala i el que es veia a la pantalla era el menys important. Fins i tot, l'ordre de projecció dels rotllos dels films no era sovint l'adequat, però ni així hi havia queixes [1]. També era lloc habitual on s'oferien serveis sexuals manuals a càrrec de les popularment anomenades pajilleras.
La sala va obrir la nit del 5 de setembre de 1947 amb la projecció de El fantasma de la ópera amb Nelson Eddy, Susanna Foster i Claude Raina i Envuelto en la sombra (Henry Hataway).
El local va aguantar actiu fins el mes de març de 1967. L'últim programa doble anunciat a la cartellera incloïa el film de James Bond Operación Trueno i la producció espanyola de José Maria Elorrieta El halcón de Castilla amb Núria Torray i Germán Cobos.
El local va aguantar actiu fins el mes de març de 1967. L'últim programa doble anunciat a la cartellera incloïa el film de James Bond Operación Trueno i la producció espanyola de José Maria Elorrieta El halcón de Castilla amb Núria Torray i Germán Cobos.