TEULADA (Alacant) - CINE CULTURAL

La Societat Recreativa Cultural va ser fundada en 1929 però no va disposar d'edifici propi fins el dia 20 de desembre de 1931, data de la seua inauguració. Als primers anys el saló social servia per a funcions de teatre, vetlades de ball, conferències, etc. Molt possiblement coincidint amb el funcionament de la sala del carrer de l'Ermita núm. 37 o bé quan va deixar de funcionar aquest -no se sap amb certesa- van començar els primers intents de fer sessions de cinema a la Cultural. Segons consta al llibre d'actes de la Societat amb data de 5 de maig de 1933, el president Antonio Bertomeu Mengual havia anat a Alacant " a cuya capital había marchado para contratar el alquiler una máquina de proyecciones para el teatro de la Sociedad. Vistas tres o cuatro de ellas, resultó ser que dadas las malas calidades de ellas así como el elevado precio de los alquileres y otros inconvenientes presentados, determianron en el Sr. Bertomeu no cerrar trato con ninguna de ellas". En no tindre èxit aquest intent, la Junta Directiva de la Societat encarrega al Sr. José Ortolà que vaja a Dénia "donde parece haber una buena máquina y se prosigan las gestiones empezadas hasta llegar a un contrato ventajoso para la Sociedad" . Aquesta gestió també va resultar infructuosa ja que "el dueño del citado aparato antes que alquilarlo lo que desea es venderlo, cosa que la Sociedad no puede hacer por el momento, dada la situación precaria por que atraviesa". 

No es cansen els directius per a aconseguir algun empresari que vulga arrendar el saló per a projectar i així el President anuncia que l'empresari Nadal Noguera està interessat en treballar en dit saló-teatre "encargándose dicho señor a proporcionar, además de máquinas, películas de verdadera aceptación por el público"

No va donar fruit aquest nou intent i seguiren buscant nous possibles arrendataris. Finalment acceptà el Sr. Francisco Coquillat d'Alacant, el qual sols estigué uns mesos de 1935, ja que segons l'acta de la Junta Directiva de 22 de maig d'aquest any "el Sr. Presidente da cuenta a la Directiva de las gestiones hechas para resolver el asunto del incumplimiento de pago por parte del arrendatario del local teatro D. Francsico Coquillat y del resultado satisfactorio, obteniendo del mismo la rescisión del contrato, mediante la entrega de la máquina cinematográfica y demás enseres.."

 Vista la impossibilitat d'aconseguir un empresari, la Junta Directiva resol fer una convocatòria pública mitjançant unes bases per als que hi opten. En la Junta General del dia 23 de juny de 1935 el president anuncia que no s'ha presentat ningú i en aquell moment es presenta com candidat a arrendatari Vicente Ivars Oller, tresorer de la Junta, el qual aconsegueix l'arrendament per 700 pessetes a l'any

 No es degué arribar a projectar cap pel·lícula ja que en setembre del mateix any Vicente Ivars renuncia al seu compromís amb el consegüent disgust de la Junta Directiva, que l'obliga a dimitir del seu càrrec de tresorer. Vistes aquestes males circumstàncies, la Societat decideix dirigir el saló teatre per administració. Tot i això, encara apareix el nom de José Llorca com a arrendatari a mitjans de juny de 1936, si bé no consta si hi havia projeccions cinematogràfiques.

Durant els anys de la Guerra, la paralització va ser total tant en el local teatre com en la majoria d'activitats de la Societat, tot i que seguí reunint-se la Junta fins a febrer de 1938. En acabar aquest malson bèl·lic, es tornen a emprendre les activitats, entre elles la proposta d'exhibició de cinema. Ja en l'acta de 27 de desembre de 1939 es comenta que s'havia presentat feia uns dies un senyor "con el propósito de alquilar el local teatro con el fin de hacer cine-sonoro y demás...".

Després d'estudiar diverses propostes s'acorda per gener de 1940 fer un contracte per a deu anys amb la condició que l'arrendatari, Manuel Brotons Barberà, ha de fer unes reformes en el local. Aquest empresari subarrenda el local als veïns de Teulada Guillermo Oller Masó i Francisco Andrés Mollà, els quals portaran l'empresa fins 1943, any en què se'n fa càrrec Ambrosio Cervera. L'etapa que comença aquest últim empresari durarà fins 1960 en aquest local, que deixarà de dedicar-se a l'exhibició de cine i seguirà sent el local social de l'entitat. Aquesta Societat va mantindre la flama de la setena art en uns anys tan difícils com els de preguerra i els posteriors a tan tràgic enfrontament armat. Abans de l'última reforma als anys 80, el local tenia unes dimensions prou acceptables per a la població d'aquells temps. Disposava d'un escenari amb espai per a la representació d'obres de teatre i també s'usava per a vetlades de ball (sobretot les "socials" de Cap d'Any i vespra de Reis). Totes les parets de l'interior del local estaven "decorades" amb els pòsters de les pel·lícules de pròxima exhibició... o d'altres ja vistes feia temps i que s'hi mantenien no se sap fins quan i que ens recordaven els moments viscuts en aquella sala de somnis.

Imatges i text de Joan Ivars

Colaborador: Paco Moncho