Inaugurada el 23 de desembre de 1967, aquesta sala teatral substituïa a l'antic cine Aristos, que havia ocupat el mateix local des del 1943 i que havia tancat portes el 1966. La reforma de l'Aristos va donar lloc a una sala dissenyada per l'interiorista Manolo Muntañola i Tey (1913-1992) que pretenia assignar a la sala un aire d'elegància i distinció que abans no tenia.
El dramaturg Jaime Salom Vidal (1925-2013) va ser l'autèntic impulsor del projecte que va promoure l'obertura d'aquesta nova sala teatral a Barcelona. Salom ja havia anunciat al 1966 la seva voluntat d'esdevenir un empresari teatral i el Moratín barceloní era un dels seus primers objectius. El nou local va tenir alguns problemes per obrir portes. Com recorda Carme Tierz al seu llibre Barcelona ciutat de teatres, un veí de l'immoble va denunciar el soroll d'un extractor d'aire per ventilar la sala, que s'havia instal·lat al terrat de l'edifici del carrer Muntaner [1].
Tot i que la sala s'havia d'estrenar amb una obra en català (Per llogar-hi cadires de Joan Oliver), la censura hi va posar algunes pegues i finalment l'obra que va inaugurar el Moratín va ser la peça valleinclanesca Cara de plata, dirigida per Josep Maria Loperena.
L'obra més exitosa de la història del Moratín va ser La casa de las chivas [2] del propi Jaime Salom, estrenada el 22 de març dels 1968, que va assolir les 433 representacions i que posteriorment seria presentada en gira per tot el territori espanyol. L'associació d'autors teatrals va col·locar una placa al vestíbul del teatre en reconeixement a la tasca de Salom.
Als llarg dels seus anys de funcionament el Moratín va oferir també altres espectacles. Teatre infantil els diumenges i festius al matí, dansa per Antonio Gades i mim pel francès Marcel Marceau. El 6 de març de 1973 es va produir un incendi en la instal·lació elèctrica del local que va obligar a ajornar l'estrena de l'obra Macbett.
A partir del 14 de setembre de 1974, el Moratín tancava la seva etapa teatral, que no havia arribat als set anys, i en començava una de nova amb el retorn del cinema a la seva programació. Inicialment el Cinema Moratín va ser inclòs dins la categoria de Sales Especials -denominació de les antigues Sales d'Art i Assaig-, oferint pel·lícules d'autor i cintes poc idònies pel habitual circuit comercial. La primera d'elles va ser L'invitation de Claude Goretta amb assistència de l'actor Jean-Luc Bideau.
La història del local continuaria amb el music-hall Belle Epoque (1982-1995) i posteriorment amb la sala Luz de Gas.